Em dic Jordi i tinc 25 anys. Sóc del barri de Torre Baró i actualment visc a Sant Andreu. Sóc militant de la federació de nou barris des de fa 6 o 7 anys (no ho recordo bé).
La JOC ha estat sempre al meu voltant, ja que els meus pares van formar part del moviment; ells eren iniciadors, i jo tinc el record de veure’ls acompanyar un grup quan era petit. Recordo que venien joves d'iniciació, els quals van acabar sent animadors meus al MIJAC. És a dir que tenia la JOC molt present: la família, algunes amistats, el MIJAC…
A mesura que he anat creixent, sempre he tingut inputs de la JOC. Recordo molt concretament, una manifestació a Torre Baró. Demanàvem una reestructuració de les direccions dels carrers, hi havia molta gent del barri, tots implicats. Recordo que vam tallar la Meridiana i va venir la policia per negociar que deixéssim la protesta, ja que es generava molt de tràfic. La gent feia cas omís als mossos, però, després d'una estona, l’Àlex Pérez, actual consiliari de campanya, i en aquell moment, un gran referent del barri, va dir: Atenció, hem acabat per avui, ja hem fet la protesta i ens han escoltat, ara faltarà negociar. Tothom va fer cas amb alegria i sense posar en dubte les seves paraules. Jo vaig quedar sorprès de com havien fet efecte les paraules de l'Àlex, i li vaig preguntar al meu pare: "Cómo lo hace?". El meu pare em va dir: "Con muchos años en la JOC…"
Jb 5,27 Aquest és el fruit de la nostra experiència.
Les coses són així: fixa-t’hi i comprova-ho tu mateix!
Per mi, aquesta va ser la meva primera experiència a la joc en primera persona i en tinc un gran record. Gràcies, Àlex pel testimoni i per l'oportunitat de descobrir la JOC. També vull aprofitar per agrair a la meva família, que viu la militància al 100% (abans a la JOC i ara en altres entitats) i ha estat i és exemple i referència del meu compromís a la JOC. A les meves amistats i persones properes, tots ells i elles s'adapten als meus ritmes i compromisos amb el moviment; vull donar-los les gràcies. A la meva parella, que aguanta converses avorrides sobre temes de la JOC i sempre amb un somriure. Al meu grup de RdV que m'acompanya i està en las buenas i malas, gràcies. A la meva federació, amb molts presidents (jeje) i amb militants que ho donen tot cada dia. A totes les militants del moviment, per la vostra confiança i alegria per viure aquest moviment tan guai, com és la JOC. Gràcies!
Per últim, m’agradaria demanar per un curs ple d’alegries, de creixement personal i de moviment. Perquè puguem donar-nos a conèixer a gent nova. En aquest sentit em ressona una frase que diu la meva mare a vegades: “la JOC és per as que no estan a la JOC”. Per seguir fent camí amb moltes ganes i empenta
Visca la JOC i visca Torre Baró!!
Al vostre servei, JORDI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada