Amb el seu primer sou, en Víctor pensava treure's el carnet de conduir. Tenia les aspiracions que té qualsevol noi de 18 anys, i el primer pas per assolir-ne moltes era tenir feina. Va començar a enviar currículums: "Tot va anar molt de pressa, el van trucar un dimarts, el van entrevistar un dimecres i va començar a treballar un dijous", diu la seva mare, Noelia Salvador. Ell anava il·lusionat a l'empresa i la seva família se sentia feliç per ell: la taxa d'atur juvenil -un 38 %, valor que situa Espanya al capdavant de la Unió Europea- i el fet que el jove tingués una discapacitat reconeguda podien ser un obstacle perquè en Víctor trobés feina, però en va trobar. L'alegria va durar poc, concretament onze dies hàbils: en la seva dotzena jornada de treball, en Víctor va ser enganxat per una màquina i va morir.
Va ser el 27 de novembre de 2020. El jove havia entrat com a ajudant a Ferros Sabadell, S.L., una empresa del metall en la qual passava moltes hores assegut amuntegant làmines de ferro, segons explicava a la seva mare. "Es veu que aquest dia no hi havia prou feina en aquest lloc de treball i el van enviar a una màquina que no tenia sistemes de seguretat i per a la qual ningú no li havia fet cap formació", afirma la Noèlia, que treballa en una empresa de formació en matèria de prevenció de riscos laborals. Uns companys de feina, alertats per uns sorolls estranys, van anar a veure què passava en la nau on havien deixat en Víctor sol amb la màquina, però hi van arribar massa tard. La màquina, segons l'informe de la Inspecció de Treball, portava deu anys en desús i tenia deshabilitats els sistemes de seguretat que haguessin pogut evitar la mort del jove. Per això un dels sentiments que la Noelia és capaç d'identificar és la ràbia: "No puc entendre com han pogut fer això a algú, com van poder deixar un noi en una màquina de matar persones, perquè ho tenia tot perquè passés una desgràcia".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada