Tenir cura de les persones vulnerables, fer feines de neteja: dues feines essencials
Tenir cura de persones grans o amb greus discapacitats i fer feines de neteja són dues tasques que, tant si són remunerades com si no ho són, majoritàriament recauen en dones, moltes de les quals són immigrades.
Quan es fan en domicilis particulars, són víctimes d’una total desregularització, com han posat en relleu els Tribunals europeus, quan han requerit d’Espanya que ratifiqués el Conveni 189 de l’Organització Internacional del Treball, que vol garantir unes condicions dignes de treball equiparables a les d’altres sectors. Un Conveni que va entrar en vigor el 2013 i del qual fins fa molt poc el govern espanyol no n’ha tramitat l’adhesió. En l’actualitat, molt poques d’aquestes treballadores estan assegurades i les que ho estan no tenen la mateixa cobertura que la resta de treballadors. L’exemple més clar és que no tenen dret a la prestació d’atur.
Moltes no compten amb el descans preceptiu, fan jornades maratonianes i reben un salari molt per sota del SMI. La seva fragilitat (dones, soles, de vegades immigrants sense papers, que han de conviure en el mateix domicili de qui cuiden) les exposa a abusos de tota mena, com han denunciat diverses organitzacions. Cal comptar, a més, que són feines que comporten un alt desgast físic i sovint emocional.
Moltes altres d’aquestes treballadores són en mans de grans empreses que liciten a les administracions públiques amb el mínim cost possible i que no proporcionen a les seves empleades formació adequada per a la seva tasca ni les condicions per poder fer bé la seva feina. Això repercuteix en la qualitat d’un servei que s’adreça a una població particularment sensible: persones grans i soles, persones amb discapacitat, persones amb greus malalties... Com en tants altres àmbits, el baix cost del servei és assumit només pels treballadors i no pels propietaris d’aquestes empreses.
Millorar les condicions laborals i formatives d’aquest col·lectiu i regularitzar la seva situació és garantir una millor atenció a les persones vulnerables, promoure la igualtat de drets i la dignitat del treball, millorar la cotització a la Seguretat Social i la recaptació fiscal, a banda de posar les bases per a l’atenció necessària dels treballadors en cas d’accident laboral, malaltia professional i jubilació.
Junt amb la millora legal de les condicions de les treballadores és imprescindible que les persones amb dependència que necessitin contractar algú perquè les ajudi en la seva vida diària, comptin amb els recursos públics imprescindibles perquè l’ajut que els cal no es converteixi en explotació de ningú.
Des de la Pastoral Obrera ens comprometem a:
- Denunciar aquelles actuacions que causen abús i precarietat laboral per als homes i dones treballadors.
- Continuar sent presents i donant suport a sindicats, partits, entitats i organitzacions que tinguin com a objectiu transformar les causes de la desigualtat i l’explotació laboral.
- Promoure serveis públics de qualitat per a les persones més vulnerables.
- Acompanyar les dones i homes que formen part de les “perifèries laborals”, en paraules del papa Francesc.
- Promoure que les contractacions que es facin en les institucions eclesials i en els domicilis dels cristians siguin respectuoses amb el treball digne.
- Continuar pregant perquè l’Esperit ens faci més compromesos, creatius i lliures per treballar per la dignitat de totes les persones.
