(Núria Ibáñez) Hola, crec que tothom ja em coneix, però em presento per si algú està despistadilla. Soc la Nuria Ibañez, militant de la federació de 9 barris i fins aquest curs la presi.
Ja fa tres anys del meu testimoni de benvinguda. Han estat tres anys super durs i diferents. La pandèmia ha fet que visqués la meva responsabilitat d'una manera que no m'havia imaginat mai, però també m'han fet créixer i aprendre.
Sempre es diu, i sembla frase feta, però realment estar al secretariat és un regal.
És un regal per poder compartir i conèixer diferents realitats federals, perquè coneixes més endins el món eclesial i sobretot és un regal perquè comparteixes un espai de relació, de confiança i de militància amb els membres del secretariat i del comitè nacional.
I és que, res hagués estat el mateix sense aquell primer curs mig pre-pandèmia amb el Jordi, la Mar, el Dani i el Jaume. Crec que ha sigut la temporada en què més he rigut.
Després va venir la pandèmia, i bé, ja sabem totes el que va suposar, una bogeria que espero no haver de repetir en la vida. Crec que gestionar la Joc i que estiguem avui amb energies i ganes de fer coses va ser i és un veritable regal.
Amb la nova normalitat van arribar la María, el Marc, la Mercè i en Miquel. Si algú em diu allò de descriu amb una paraula, no sabria ben bé com descriure aquesta última etapa, però ha estat un dels cursos en què millor m'ho he passat. Realment hem fet de tot i hem passat etapes de tot: covids, canvis d'habitatge, de comunitat autònoma, sopars, dinars, berenars, festes i treballar també (he, he, he corazoncitos kpopers per a totes).
Bé, ara estem aquí, acomiadant-me del micro, i donant gràcies per cada any, però també vull donar gràcies pels que vindran i pel Jordi, que ha dit que si a conèixer i a estar al servei, com sempre.
Per tant, arranquem el curs nacional ara mateix i fem feina revolucionària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada