Una exclusió creixent
Sempre plou sobre mullat, diuen. I efectivament deu ser així quan, encara
no recuperats de la crisi econòmica del 2008 i arrossegant les conseqüències
d’una reforma laboral encaminada a desactivar les organitzacions obreres i a
precaritzar encara més les condicions de treball, ens ha arribat la pandèmia,
els efectes econòmics de la qual s’han fet sentir sobre col·lectius que ja es
trobaven en una situació molt fràgil. Patiment, pobresa i desigualtat, una llei
d’estrangeria injusta i el gravíssim dèficit d’habitatge social porten bona
part de la població cap a entorns d’exclusió, sense oblidar, és clar, l’amenaça
del canvi climàtic.
Poetes socials de l’esperança
Els nostres moviments, parròquies i equips de pastoral obrera fa molt de
temps que hi treballem: per estar al costat de les persones, per fer els
nostres barris i les nostres comunitats sensibles al patiment dels veïns, per
incidir en les causes polítiques i socials de la pobresa, per aportar esperança,
per fer present ara i aquí el Regne de Déu. El papa Francesc, en el seu recent
missatge als moviments populars, ens titlla de “poetes socials, perquè tenim la
capacitat i el coratge de crear esperança, de forjar la dignitat de cadascú, de
les famílies i de la societat sencera amb terra, sostre, treball, cura,
comunitat”.
Pastoral obrera de tota l’Església
Amb tot, intuïm uns quants reptes per davant:
- Com estendre aquesta sensibilitat nostra a la resta de l’Església perquè realment, el que diu el document La pastoral obrera de tota l’Església sigui una realitat?
- Podem ser significatius per a treballadors i treballadores que no són del nostre entorn?
- Com posar els nostres equips i moviments al servei de les persones immigrades, dels joves, de les dones?
- Com tenim present la cura de la creació en la nostra acció i la nostra manera de viure?
Per parlar d’alguns d’aquests reptes ens trobarem el proper dissabte 26 de febrer de les 10 a les 13,30 al Seminari Conciliar de Barcelona (Diputació, 231) i hem demanat la seva col·laboració a
Rafael Allepuz, militant de l’ACO de Lleida, doctor en economia i professor
universitari, i encara director de Càritas Diocesana de Lleida. En Rafael acaba
de publicar Persones i treball. Una radiografia del treball i de l’ideari
cristià, una excel·lent actualització de la situació del treball avui a
Catalunya i una molt bona síntesi del pensament social de l’Església.
Junt amb ell podrem comptar amb la intervenció de Joan Cabot
(consiliari de l’ACO i membre de Caminem junts amb la diversitat), de Mercè
Clúa (militant de la JOC) i de Marta Moya (militant de la GOAC).
Pots inscriure't aquí. T'esperem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada